Família d’origen magrebí, formada pel matrimoni i tres fills. La jove Fàtima (nom fictici), de 13 anys, és la mitjana de tots ells, sent l’única noia.
Des de l’institut ens traslladen la seva preocupació per l’estat anímic de la noia (s’aïlla, està una mica trista) i la davallada en el rendiment acadèmic des de fa uns mesos. També per la seva desvinculació a totes les activitats (esport, sobretot) que realitzava fora de l’institut. Actualment només assisteix a l’institut i està a casa.
La noia explica un canvi de la seva vida, per ordre del pare, des que té el període i l’obligatorietat de dur el vel i deixar les seves amigues magrebines que no seguien aquesta mateixa conducta. Pare molt estricte amb les creences religioses i culturals.
La família rep ajudes de Serveis Socials, per l’habitatge i per la formació ocupacional del fill gran. Des de serveis socials, es parla amb la noia sobre què vol i com se sent. La Fàtima no està bé amb aquesta situació, però ens transmet que no vol que es parli aquest tema amb el pare, tot i que sí accepta que es parli amb la mare.
La posició de la mare, que té un nivell cultural i lingüístic baix, és que no veu cap problema en relació a la Fàtima.
Adolescència, transcultural, moral religiosa, salut mental
- Respecte a les creences religioses de la família i a la seva autonomia en relació a l’educació dels fills versus la imposició de conductes i comportaments no assumida per la Fàtima.
- El respecte a la intimitat de la Fàtima i a la seva voluntat de no intervenir (obediència al pare) versus la seva necessitat de llibertat per decidir sobre la seva imatge i les seves relacions.
Llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família.
Article 211-5: Minoria d'edat
Article 211-6: Interès superior del menor
Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència.
Article 5: L'interès superior de l'infant o l'adolescent
Article 7: Dret d'ésser escoltat
Article 9: No-discriminació
Article 14: Foment i suport a les relacions intergeneracionals
Creiem que la jove, encara que està patint, està plenament capacitada per fer front a aquesta situació, però en la situació actual necessita alguns suports.
Assumeix normes paternes, per evitar conflicte amb el pare i la mare, encara que això ha significat l’abandonament del grup d’iguals i la renúncia a les activitats socioeducatives i la davallada del rendiment acadèmic. Si la seva decisió fos la contrària, la d’enfrontar-se a l’autoritat paterna, les conseqüències emocionals tampoc serien molt millors.
Hem de donar prioritat a la perspectiva de la persona afectada, respectant d’entrada la seva petició de no intervenir directament amb el pare. En qualsevol cas, no veiem que s’estigui produint una situació de maltractament, per la qual cosa preval el dret dels pares a decidir l’educació dels seus fills menors, encara que no compartim la manera com s’estigui fent.
Els suports que hauríem de garantir per la Fàtima serien l’ajuda emocional (dirigida a l’autoreconeixement i l’autoconsciència) i el suport educatiu.
Cal treballar en xarxa amb el sistema educatiu per tal de coordinar les actuacions de l’educadora del servei social i la tutora de l’institut.
L’ERESS considera que, en el moment actual, no hi ha condicions per tal de proposar una línia d’acció que enfronti el conflicte de manera òptima, és a dir, tractant de buscar una síntesi de les diverses perspectives morals en joc, i opta per una resolució “de mal menor”, atesa la dificultat d’incorporar la posició moral-religiosa dels progenitors.
No
Pendent. Farem el seguiment de les mesures de suport a la jove i, si en algun moment es veu adequat, revisarem la possibilitat d’explorar la situació familiar i la visió dels pares sobre el conflicte de la Fàtima.