Una mare dona el seu fill en adopció, i té un altre fill de 7 anys. La demanda que fa la mare als professionals és de no explicar res del que ha succeït a l’escola, vol mantenir la confidencialitat de la seva decisió. Els professionals que estan atenent a la mare accepten la seva decisió en primer moment, sense tenir massa en compte més conseqüències.
El fill gran comença a presentar «símptomes» a l’escola, parla d’una germanet que està amb una altra família. Davant dels comentaris del nen, l’escola pensa que el fill gran està fabulant i plantegen la seva preocupació. La mare prèviament havia explicat a l’escola que «havia anat malament l’embaràs…». L’escola interpreta que el fill va morir.
Els professionals que estan atenent la situació s’enfronten a un dilema ètic: preservar la confidencialitat que demana la mare o donar resposta a la demanda que es fa l’escola davant la versió incoherent del fill gran? Cal preservar la confidencialitat de la mare o vetllar pel benestar del fill gran i actuar?
adopció, confidencialitat, protecció de l’infant
- Constitució espanyola de 29 de desembre de 1978 (BOE núm. 311, art. 18 Dret a la intimitat).
- Llei orgànica 1/1982, de 5 de maig, de protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i a la pròpia imatge (BOE núm. 115, de 14 de maig de 1982).
- Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal (BOE núm. 281, de 24 de novembre de 1995, art. 1999 Deure ètic i deure legal l’incompliment del qual pot ser castigat amb presó).
- Llei 16/2010, de 3 de juny, de modificació de la Llei 21/2000, del 29 de desembre, sobre els drets d’informació concernent la salut i l’autonomia del pacient, i la documentació clínica (DOGC núm.
5647, de 10 de juny de 2010). • Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials de Catalunya
(DOGC núm. 4990, de 18 d’octubre de 2007).
- Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència (DOGC núm. 5641, de 2 de juny de 2010, art 7.3).
- Actuar des del Principi de la No Maleficència, amb l'objectiu de protegir l'infant.
- Actuar des del Principi de Realitat, no mentir. Partim de dos drets fonamentals: el dret a la informació i el dret a la protecció.
- S'ha de donar informació verídica tenint en compte l'edat del nen i, a la vegada, protegir (dret subjectiu) segons el criteri personal de l'adult que protegeix.
- La informació que donem ha d ́anar dirigida a no augmentar l’ angoixa, sinó a estabilitzar-lo. Així que, tot el que diem ha de ser veritat, tot i que no diguem tota la veritat. Per tant, donarem la informació en funció de la demanda de l’infant i del que nosaltres creiem que pugui suportar.
- Com a professionals que treballem des de la confiança tenim el deure de fer pedagogia de la confidencialitat en tots els àmbits i amb tots els professionals que treballem.
- Hem d'aconseguir un apropament per treballar coordinadament i arribar a acords en benefici de l'infant pel seu benestar.
- Respectar la vivència i el ritme d'elaborar les situacions doloroses.
- Cal anticipar-nos, preveure les dificultats, pors, situacions que es trobarà una persona quan decideix donar un fill en adopció:
- Suport psicològic.
- Acompanyament en el relat que farà de la seva situació.
- Qui ho ha de saber, qui vol que ho sàpiga, com ho vol dir.
- Tenir en compte el dol i acompanyar.
- Potenciar recursos per afrontar el patiment davant la pèrdua.
- Fomentar la reconciliació amb el passat i present, i el comiat.
- Fer pedagogia de la confidencialitat.
- Convidar persones externes a la reflexió.
- Passar informació de les reflexions ètiques.
- Actuar amb l’exemple.
Sí
- Els professionals no seran els que expliquin la veritat a l’escola, s’acompanyarà a la mare perquè sigui ella la que expliqui la veritat.
- Donem un cert temps a la mare, però tenir present que l’objectiu és que expliqui la veritat a l’escola.