Senyora atesa en residència per a gent gran que manifesta que vol sortir a comprar, fer encàrrecs, etc. S’havia acordat que no podia sortir fent cas al seu fill que hi veia risc de caiguda (anteriorment havia caigut quan residia a domicili).
La senyora està demanant ajuda per parlar amb el seu fill del tema i poder decidir sobre la qüestió. Es valora que té la capacitat de decidir però no es veu capaç d’enfrontar-se al fill, el vol tenir content.
El fill manifesta que podria sortir però acompanyada.
Així doncs, a qui s’ha de fer cas? A la persona o a la família?
autonomia, presa de decisions
Informar al fill de com es treballa al centre (centre obert), això es pot fer extensiu a altres familiars i explicar-ho més als usuaris i familiars.
Buscar un punt mig: per exemple, demanar al fill que surti acompanyada fins que vegi que la seva mare és capaç d’anar sola.
Buscar estratègies perquè puguin parlar per buscar punts d’acord (la senyora i el fill). Ajudar a la senyora a ser capaç de poder parlar-ne amb el fill.
Es proposa anar-ho treballant a reunió de PIAP, graus d’ajuda i en la reunió anual de la coordinadora amb la família.
En la discussió s’arriba a dues conclusions, pot haver-hi llibertat individual, dins d’un ordre col·lectiu, i creiem que pot haver-hi més flexibilitat en accions concretes, horaris, etc.
Sí
Propostes assistencials generals:
Seria bo que la persona tingui pensat com vol ser atesa en cas de risc de sortida no controlada i, a ser possible, escrit com a voluntats anticipades.
Potser es podrien donar espais perquè els residents s’expressin, per dir com se senten.
Quan la persona ingressa i/o abans de fer el PIAIP: proposta de demanar-li què és el que vol (llevar-se aviat, prendre un café, llegir, etc), quins són els seus valors, què es important per a ella.
Introduir en el PIAIP l’esquema: persona, família, risc, valoració professional
Propostes concretes per a l’organització:
Quines són les premisses com a centre. Anar recordant com funcionen.
Es podrien anar penjant al sistema informàtic recordatoris de les polítiques del centre i del vocabulari ètic. Aprofitar totes les vies de comunicació, plafons, suros, etc. per penjar missatges tant per al personal (exemple: “NO cuidis com NO voldries ser cuidat”), com demandes específiques dels residents (“per a mi el més important es la migdiada”, “truca a la porta abans d’entrar”).
A més de la informació escrita considerem important tenir-ho en compte i anar-ho implementant en les diferents reunions.