J, de 39 anys, està separat i té dues filles, de 4 i 6 anys. Té custòdia compartida amb la mare de les nenes. J va ser fill adoptat. La relació amb els pares no va ser del tot bona. Els seus records es remunten a l’adolescència, quan la seva mare tenia un comportament contradictori, donant-li diners per comprar-se droga, perquè estigués tranquil. Pel que comenta, sembla que el comportament agressiu de J devia poder més que la resistència educativa de la seva mare.
Va tenir relacions amb el món de la droga i va estar a presó, però també es va casar i va tenir una feina de guarda de seguretat de discoteca i, també, de primer auxilis.
Explica que les grans tragèdies de la seva vida van ser la mort del pare i la mort de la seva primera dona d’una punyalada, davant seu. Ella estava embarassada. I diu que els grans èxits de la seva vida han estat sortir de la drogoaddicció i les seves dues filles.
L’exparella, mare de les seves filles, es va separar d’ell per maltractaments, però J va lluitar perquè la denúncia s’arxivés sense càrrecs i ho va aconseguir. La mare de les nenes té una discapacitat intel·lectual. Necessita que algú la supervisi, a diari, en la seva funció de mare. Ella segueix les indicacions rebudes. No contempla ocupar-se permanentment de les seves filles, s’esgota, i així els hi transmet a elles, a la família i als professionals. Viu a casa dels seus pares, tots dos amb problemes d’alcoholisme.
En J diu que posa tot el que sap i pot per protegir i educar a les seves filles, però tots aquests valors es confonen amb mentides, contradiccions, alts i baixos emocionals exuberants, entrades i sortides de la droga i problemes de relació amb gairebé totes les persones que l’envolten.
En J aconsegueix esgotar a qualsevol persona o professional que vulgui ajudar-lo. Sembla que tingui un trastorn psiquiàtric però els diagnòstics no ho avalen. Té un trastorn d’ansietat adaptatiu, que no és, lògicament, la causa de no tenir feina, no tenir habitatge, no poder ocupar-se de les seves filles per això, i, no tenir familiars, ni xarxa relacional amb qui comptar per un suport sa. En comptades ocasions pren consciència de la situació.
De retruc, les seves filles es veuen afectades per tota la història de vida del seu pare i, pels continus daltabaixos emocionals que pateix. La filla menor té epilèpsia i se li detecta algun retard mental.
Cada dia hi ha una situació urgent i dramàtica que resoldre.
Hi ha dubtes de si és beneficiós per a les menors continuar empoderant a J, ja que no es veuen canvis significatius positius en la seva actitud. L’equilibri entre donar ajuda i demanar responsabilitat no està millorant la situació de les filles.
Protecció dels infants, autonomia, rol parental
- Autonomia i capacitats del Sr. J versus benestar i dret a la protecció de les menors.
Orientar la intervenció en donar suport a l'autonomia i empoderament del Sr. J quan alhora té dificultats i capacitats limitades per tenir cura de les filles i pot vulnerar la seva protecció.
- Convenció dels Drets de l’infant de 20 de novembre de 1989.
- Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència.
- Llei 12/2007, d'11 d'octubre, de Serveis Socials de Catalunya.
En primer lloc, es valora que s’ha de centrar la tasca professional en el suport i benestar de les filles.
Per aquest motiu, s’ha de donar prioritat al treball en xarxa entre els diferents serveis que treballen per la protecció i benestar de les dos menors (escola, EAP, CSMIJ, CDIAP i Serveis Socials). Amb un pla de treball conjunt i uns objectius compartits per fer una intervenció integral vers el benestar de les menors.
Paral·lelament, s’ha de mantenir un assessorament del cas amb l’EAIA perquè puguin tenir coneixement actualitzat de la situació del nucli familiar, i així poder col·laborar i intervenir si cal.
Amb el Sr. J, que tot i estar patint té la capacitat de decidir per ell mateix, s’ha de plantejar directament que la prioritat son les seves filles, i llavors intentar resituar la intervenció amb ell.
En aquest sentit, s’haurà de pactar amb el Sr. J les condicions del pla de treball i tenir molt clar els diferents nivells de prioritat. És a dir, els principals suports i recursos estaran condicionats al benestar de les filles, però també poden repercutir amb el Sr. J com pot ser: primer nivell d’actuació plantejar aspectes com ara una derivació a tractament psicològic i/o psiquiàtric del Sr. J, la importància del Sr. perquè faci acompanyament a l’assistència de les menors als recursos gestionats, etc. Per altra banda, en un segon nivell d’actuació també estaran presents temes com ara: habitatge, ocupació/ feina, etc.
S’ha de poder integrar al Sr. J i a la mare de les nenes amb el pla de treball establert, tot i les seves limitacions, i valorar com fer aquesta integració i que puguin participar i actuar vers la protecció de les seves filles
Sí
Com a professionals de l’àmbit de Serveis Socials, s’ha de continuar treballant amb aquesta família que està en el nostre territori, sobretot centrant la intervenció amb el benestar de les filles i en el seu desenvolupament integral.