• Skip to primary navigation
  • Skip to content
  • Skip to primary sidebar
  • Skip to footer

Biblioteca de casos

  • Inici
  • Sobre la biblioteca
  • Arxiu de Casos
  • Envia’ns un cas

La senyora R – assistència o residència?

Casos

Llistat de casos segons selecció:

< Tots els casos

Any: 2016
Tipologia de servei: Serveis Socials Bàsics
Col·lectiu: Persones grans

La demanda prové de les germanes de la Sra. R, que no viuen a Catalunya (una viu a Suïssa i l’altre a Castelló). Estaven passant l’estiu amb ella.

Estan preocupades per la seva germana – Sra. R –  de 90 anys que viu sola i refereixen que necessita més ajuda (ja té 4 hores d’auxiliar de la llar mensuals) per a acompanyaments i banys. La Sra. R no veia la necessitat del Servei d’Atenció Domiciliària i no volia ningú a casa seva. Vam acordar de provar-ho durant 3 mesos i desprès ho tornaríem a valorar.

Vam cercar l’empresa que està davant de casa seva perquè ella pogués tenir el servei referent molt pròxim – minvant així el sentiment de soledat de la Sra. R.

Des de l’Agència es fan les visites pertinents i s’activa un Servei d’Atenció Domiciliària de 24 hores mensuals de treballador familiar.

Però llavors davant de la urgència en què la Sra. R. necessita d’una atenció les 24 hores al dia, es fa un desplegament d’augment d’hores de Servei d’Atenció Domiciliària, però els caps de setmana no es poden cobrir de forma pública i ella no vol gastar diners ni ingressar en residència.

Per una banda, la Sra. R. manifesta la seva voluntat de no voler entrar en una residència (faria referència a l’autonomia moral). I per l’altra, hi ha una manca de consciència, per part de la Sra R, de la necessitat de suport.

Quin és el nivell de seguretat i protecció al que hem d’arribar, i fins a quin punt hem de tenir en compte la voluntat de la senyora R?

Paraules clau

dependència, persones grans, assistència, suport

Marc legal

Decret 284/1996 modificat pel Decret 176/2000 sobre la llibertat d'ingrés a establiment residencial

Recomanacions de l’Espai de Reflexió Ètica

Signar les renúncies als recursos que el professional planteja i que l’usuari no accepta.
Millorar els mecanismes de coordinació amb els recursos de salut.
Contemplar explícitament criteris ètics en els nostres informes i expedients. Per exemple “la senyora ha quedat sola perquè seguint els criteris ètics de respecte a la presa de decisions de la persona...”
Quan hem de prendre decisions de caire ètic en un context de crisi, és convenient que aquestes decisions es puguin contrastar amb altres membres de l’equip o, si s’escau, de l’ERESS.
Els equips interdisciplinaris són cabdals no només per evitar la solitud del professional, sinó per abordar el casos amb rigor. Aquesta nova forma de treball, que ha desplaçat l’eix de la relació individual a una altra de més col·lectiva no ha de menystenir la relació interpersonal sinó que l’ha de fer més rica (...)“Les persones grans i el dret a decidir”
En alguns casos respectar el desig d’un usuari de no ingressar en una residència pot suposar una inversió important de recursos per l’atenció al domicili.
L’organització ha d’estar disposada a adequar-se i ajustar-se contínuament. Aquests ajustos no només s’han de fer per a cada persona sinó per a cada persona al llarg del temps.
Principis ètics en joc i en xoc: la demanda de flexibilitat organitzativa.

Seguiment del cas

Sí

Valoració

El pla de treball està funcionant, i la senyora R ja no requereix d’una intervenció tan intensiva.
L’empatia, el vincle establert, permet pactar i canviar d’horari, ajustant-lo als desitjos de la senyora R, dins les possibilitats (ara té dues hores al dia).
El control de medicació és l’objectiu de la intervenció.
La treballadora social ha passat a ser un referent per l’usuari, fins al punt que li demana que doni el vist i plau a la cuidadora privada.

Primary Sidebar

  • Cerca casos

  • Any

  • Servei

  • Col·lectius

Footer

Amb la col·laboració de:

© 2018 Comitè d´Ètica dels Serveis Socials de Catalunya.

Web: pereserrat.cat