Ens trobem davant d’una família coneguda per serveis socials, que fa pocs mesos ha canviat de lloc de residència.
Un membre de la família, la tieta, troba la llevadora pel carrer i li exposa que té sospites que la seva neboda de 4 anys estigui sent abusada pel company de la seva mare.
La llevadora escolta la «denúncia», es fa seva la informació i la comparteix amb la professional de serveis socials per tal de demanar-li que parli amb les persones referents del territori on ha anat a viure la família de l’infant.
La professional de serveis socials truca als Serveis Bàsics d’Atenció Social del territori i els exposa la sospita perquè que en puguin fer el seguiment i les actuacions que creguin convenients.
Es va actuar bé informant els serveis socials bàsics?
benestar, penalitat, protecció de l’infant
- Declaració Universal dels Drets Humans aprovada per l’Assemblea General de les Nacions
Unides el 10 de desembre de 1948 mitjançant la Resolució 217 A (III).
- Llei 41/2002, del 14 de novembre, bàsica reguladora de l’autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica.
- Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials de Catalunya (DOGC núm. 4990, de 18 d’octubre de 2007).
- Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència (DOGC núm. 5641, de 2 de juny de 2010, art 7.3).
- Documents de refexió. La confidencialitat en la intervenció social: recomanacions del Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalunya.
- Les professionals de la intervenció social hem de ser especialment sensibles a l’obligació de protegir la informació que se’ns cedeixi molt sovint donada des de la confiança.
- En certes situacions tenim el deure d’actuar, malgrat que la persona afectada no ens doni el consentiment. Però també tenim el deure d’informar de les actuacions que farem.
- El principi de confidencialitat i el manteniment del secret professional s’ha de tenir sempre en compte i hem de posar especial cura i exigir-ho èticament quan estem atenent als col·lectius més vulnerables.
- La pregunta que ens hem de fer és quina informació necessito i perquè. I quina informació, i a qui, l’he de donar i perquè.
- La persona atesa/afectada, és sempre la titular de la informació i, a més, té el del dret de rebre-la en primera persona.
- Tenim el deure de fer pedagogia de l’ètica, del respecte i de la confidencialitat.