L’origen del Campus Arnau d’Escala cal situar-lo al voltant de l’any 1999 quan, fruit de l’ímpetu i l’esforç de diverses personalitats de Girona, es decideix constituir una plataforma que reuneixi el personal investigador de la Universitat de Girona amb els agents dels Serveis Socials de la província per tal de generar projectes de recerca i de formació orientats a la innovació i millora de la qualitat assistencial vers els col·lectius més desafavorits.

És així com el 6 de setembre de 1999 se signa un primer conveni entre Josep Maria Nadal i Farreras (Rector de la Universitat de Girona), Xavier Soy i Soley (Delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Girona), Joaquim de Toca i de Ciurana (President del Consorci Sant Gregori) i Joan Bosch i Roura (President de la Fundació Drissa). L’objecte d’aquest conveni fou “establir un marc de col·laboració estable entre la Universitat de Girona, les diverses delegacions territorials de l’administració de la Generalitat de Catalunya a Girona en matèria de discapacitat i d’envelliment, el Consorci Sant Gregori i la Fundació Drissa, pel que fa als aspectes de formació, recerca i desenvolupament tecnològic en els àmbits esmentats”.

La Fundació Campus Arnau d’Escala, sempre oberta a sumar esforços i capital investigador, va donar entrada a nous patrons, com l’Institut d’Assistència Sanitària (2005-2013), el Consorci Sant Gregori (2010-2015) i l’Ajuntament de Girona (2015).

Actualment, el Patronat de la Fundació està format per la Universitat de Girona, la Fundació Drissa i l’Ajuntament de Girona.

Arnau d’Escala

La Fundació ha pres el nom d’aquest insigne gironí com a símbol del canvi que, partint de la tradició medieval d’assistència als necessitats, avança vers actuacions innovadores a favor de les persones.

La Fundació ha pres el nom d’aquest insigne gironí com a símbol del canvi que, partint de la tradició medieval d’assistència als necessitats, avança vers actuacions innovadores a favor de les persones.
Arnau d’Escala (+1237), eclesiàstic natural de Girona, fou comissionat pel bisbe i els canonges de la catedral per a l’assistència als pobres. Sota la seva direcció, i amb l’aportació de consistents donatius i llegats de tota mena, s’inicià a Girona la Pia Almoina del Pa de la Seu, activa i amb eficàcia creixent enfront de la fam i la misèria fins el 1775. En la seva figura i en la seva obra, el nom de la Fundació personalitza les abundants i generoses institucions nascudes en època medieval i sostingudes per tota la societat durant segles a les ciutats i viles del país (hospitals, almoines, rescat de captius) a favor dels qui menys tenien i menys podien.

Text de Josep Maria Marquès, Director de l’Arxiu Diocesà de Girona (setembre de 1999).