Et proposem un recorregut ordenat, en el que trobaràs diversos tipus de continguts: imatges, vídeos i àudios.

Per seguir l’exposició veuràs unes fletxes que t’apareixeran automàticament i et portaran endavant, clica-les quan vulguis passar al següent apartat. Quan vulguis retornar a una pàgina anterior ho pots fer des de l’índex, la icona amb 3 ratlles que es troba al menú lateral dret. Des d’aquest índex podràs anar a l’apartat que t’interessi, estan ordenats per ordre d’aparició. 

Per visualitzar els vídeos o escoltar els audios clica al botó del play. Si vols accedir a la transcripció, la trobaràs a la última icona del menú lateral dret. 

Si tens dificultats per visualitzar la pàgina o llegir la lletra, des de la icona d’accessibilitat, la blava amb el dibuix d’un persona, podràs millorar-ne la visió, sigui modificant el contrast, ampliant la lletra o bé canviant la font de la lletra. 

Si vols tornar a l’inici de l’exposició ves al títol ‘Estigma i Discapacitat’ a la part superior, si la cliques tornaràs a la benvinguda.

No és el mateix la intenció de conducta que allò que perceben les persones amb discapacitat. A continuació et presentem algunes dades de contrast en l’àmbit de la salut mental

Daniel Ferrer “nosaltres podem aportar molt a la societat, no només som persones que podem rebre ajuda sinó que nosaltres també podem donar ajudar”

Joan Pujolar “m’agradaria fer moltes més coses de les que no puc fer ara”

Jordi Martínez “una manera de trencar aquest estigma és el fet que la gent comença a treballar, i fa la feina, i se’n surt, no? tot i tenir la malaltia, no hi ha cap exemple millor que aquest”

Joan Cals “faré vuitanta sis anys i estic fent coses que m’agraden i encara puc aportar coses”

Mariona Pèlach “l’edadisme és un estigma, per tant què podem fer? sensibilització”

Irene Farrero “les persones amb discapacitat, com totes les altres, aportem moltíssim a la societat, si se’ns dona el suport necessari, tenim altres virtuts i capacitats i potencialitats. En realitat no hi hauria d’haver cap certificat de discapacitat sinó de potencialitats o habilitats”

Susanna Masnou “convé escoltar molt a la persona que tens a davant i acceptar la crítica que et pugui fer sinó és com si el professional té el saber absolut, té el coneixement teòric i tu com a persona que tens el problema no se’t pot validar el que estàs dient, o no et puc escoltar,….és tan vàlid el que tu penses com el que jo que a nivell teòric he pogut adquirir”

Joan Cals “reconèixer la singularitat, eliminar la infantilització, acabar amb l’edatisme i la vellesa no és una malaltia”

Isaac Padrós “reivindicar i celebrar alhora una societat molt diferent i les capacitats de tots nosaltres”

Ester Triadó “anar fent activitats inclusives i a la comunitat, és que és la única manera”

Joan Pujolar “Donar visibilitat, que ens puguin veure”

Ferran Blanco “quan tu invisibilitzes un estigma, no actues per superar-lo” 

Mariona Pèlach “és una lluita bàsicament a nivell social, l’estigma jo crec que és molt social, els mitjans de comunicació tampoc hi ajuden, la publicitat…”

Irene Farrero “sempre hi ha gent que encara no ho enten, que no ho coneix, per tant es tracta de fer aquesta difusió i aquesta conscienciació”

Ida Ventura “veus les mirades, la manera en què se’ls dirigeixen i com canvia quan tu apareixes”

Susanna Masnou “hi ha molt d’estigma entre els professionals a l’hora de tractar les persones amb un problema de salut mental o el propi autoestigma també de les pròpies persones”

Isaac Padrós “la proactivitat jo crec que és clau, però és clar, per tu ser capaç una persona per fer aquest pas endavant i decidir ser proactiu, ha d’estar molt fort, ha d’estar molt valent, ha de tenir un gran suport, ha de tenir d’alguna manera les idees molt clares”

Daniel Ferrer “s’hi poden fer moltes polítiques d’inclusió, es pot millorar tot el sistema, perquè si alguna cosa ha de tenir en compte aquesta lluita contra l’estigma és donar testimoni del propi patiment, d’haver patit aquest estigma i això només ho podem fer les persones  que hem tingut un trastorn mental o que el patim o que el vivim o que hem tingut experiències de salut mental”

Irene Farrero “ara estic empoderada, puc explicar el què em passa, i a l’explicar-ho pots veure la reacció de les altres persones, i he rebut rebuig tan com he rebut suport. Abans rebia més rebuig perquè no podia justificar el que em passava, no podia explicar-ho perquè no ho sabia, perquè no tenia prou informació”

Daniel Ferrer “sensibilització, la formació, la pedagogia, educar, ser constructius, amb el pes de la raó, amb els arguments, amb la ciència que recolza aquesta lluita contra l’estigma”

Ferran Blanco “una altra de les accions que crec que és clau és el fet de la normalització, no només a l’escola, sinó en els mitjans de comunicació”

Núria Gironès “nosaltres també hem de ser com conscients i hem de fer el canvi nosaltres també”

Isaac Padrós “una persona aparentment vulnerable, dèbil, empoderada, tu saps la potència que té? perquè se li acosta una altra persona dèbil, i quan li expliques el que passa, com ho fas, com ho has gestionat, aquella persona que se t’ha acostat a tu una mica dèbil, al cap d’uns dies torna i et diu, ostrens, estic fent una mica el que em vas dir i saps que funciona! això és una cadena”

Irene Farrero “tenir millor qualitat de vida que és el que realment necessitem”

Irene “com que de petits rebem bastant de reforç negatiu vas acumulant una baixa autoestima, reforç negatiu, no tens suport perquè ningú entén què passa”

Isaac “la pressió externa que reps d’aquest estigma social és tan gran que afegint la teva vulnerabilitat d’aquell moment la teva fragilitat la teva debilitat sobretot en aquest aspecte de salut mental, clar tu ets tan dèbil, i la pressió externa és tan forta que evidentment l’acabes interioritzant i això implica que t’acabis doncs d’alguna manera creant tu mateix aquest autoestigma o te l’acabes creient”

Daniel “jo supero l’autoestigma mitjançant el suport mutu, els grups d’ajuda mútua que tenim a l’entitat ActivaMent. El suport mutu està infravalorat socialment, però jo crec que ens ajuda molt a nosaltres, les persones amb trastorn mental perquè nosaltres tenim un coneixement experiencial mentre que els professionals tenen un coneixement acadèmic”

La discriminació fruit de l’estigma segueix un patró molt clar que inclou dos factors principals: les creences i les emocions. Les creences són el producte d’un estereotip, d’una imatge distorsionada i poc exacta de la realitat que ens porta a etiquetar i a veure la persona a partir de concepcions. El resultat és una predisposició a sentir emocions com ara por, ràbia o fàstic i que en tot cas condueixen al rebuig, al tracte diferenciat, al distanciament social,  i en general, a comportaments discriminatoris que impacten de manera significativa i sempre negativament, en les diferents esferes de la vida de les persones estigmatitzades.

Daniel Ferrer “l’estigma té origen en la paraula greca, del grec clàssic, que era una picada a la pell d’una abella i aquella marca que deixava a la pell era l’estigma. Més tard aquesta paraula va adquirir altres connotacions, quan Jesucrist estava clavat a la creu les ferides de les mans de Jesucrist clavat a la creu doncs són els estigmes. Després els presoners de guerra se’ls marcava amb un ferro roent a la pell, una marca, i era l’estigma. I posteriorment en l’època de la segona guerra mundial doncs aquell codi que li marcaven a la pell als presos per anar a la cambra de gas doncs allò era l’estigma. 

Un sociòleg nord-americà l’any 63 va treure un llibre que s’anomenava “Estigma. La identidad deteriorada”. En aquell llibre Erving Goffman que és aquest sociòleg explicava que hi ha determinats col·lectius socials que estan estigmatitzats. Aquests col·lectius acostumen a ser les prostitutes, els presos, els homosexuals, els pobres i les persones amb trastorn mental, com no podia ser d’una altra manera”.

L’estigmatització no és un fenomen aliè: és una de les realitats més palpables de la nostra vida social. Assenyalar, etiquetar i menystenir les persones afectades per l’estigma és una cosa que pràcticament tothom ha fet en algun moment de la seva vida. Ho admetem? En som conscients? Sabem quines de les nostres actituds diàries reforcen i enforteixen l’estigma?

El nostre objectiu en aquesta exposició virtual és el d’oferir una explicació, un acostament a aquest fet que ens permeti treballar per minimitzar-lo. Ara, però, et demanem que reflexionis sobre la teva actitud envers les persones amb discapacitat a partir de quatre preguntes sobre la vida quotidiana.

Joan Pujolar “L’estigma per mi és com si portés una etiqueta aquí penjada aquí a la solapa”

Daniel Ferrer “és com dir que no em puc realitzar com a persona o que no puc complir els meus somnis que no puc fer una vida tranquil·la, que no puc fer una vida en família, que no puc fer una vida exitosa laboralment, que no puc estudiar o que no puc treballar, per mi això significa l’estigma”

Imma Berenguer “s’etiqueta a una persona de manera negativa degut a les condicions mentals”

Daniel Ferrer “per mi l’estigma és com una barrera social que m’impedeix ser part d’un tot”

Irene Farrero “L’estigma l’he viscut a tots nivells, familiar, social però sobretot a nivell laboral”

Isaac Padrós “l’estigma en el fons no deixa de ser una barrera mental birideccional, és a dir perquè tu també projectes i alhora rebs, no?”

Imma Berenguer “Discriminació a la feina, discriminació a l’escola”

Isaac Padrós “desinterés per l’entorn, una sensació d’aïllament, el fet de que pensar que no cal que t’hi esforcis més que no hi ha solució això comporta a cert grau de depressió, de malestar personal”

Daniel Ferrer “l’estigma fa que es banalitzi una mica què és la salut mental, els problemes de salut mental, que es frivolitzi d’una manera molt així, es ridiculitza, som motiu de burla, se’ns menysprea, se’ns infravalora, se’ns desqualifica, se’ns menysté, i en conjunt, tots aquests arguments fan que la nostra imatge es deteriori. De vegades se’ns infantilitza, de vegades som tractats de manera paternalista, de vegades som tractats doncs amb una visió com si fóssim persones contagioses, que el nostre trastorn mental es contagiés”

Isaac Padrós “aquesta situació de prejudici al meu entendre genera impactes molt cruels, molt cruels i que generen d’alguna manera una violència física, no?”