Setembre i octubre 2017

L’exercici professional de la intervenció sociosanitària exigeix un grau elevat d’implicació personal que de ben segur no trobem en d’altres àmbits laborals. El fet d’intervenir en la vida de l’altre, de donar suport a la presa de les seves decisions, de conèixer la seva intimitat, converteix al professional en un referent per a la persona atesa. És per tant una qüestió important, doncs els residents i els professionals es troben constantment a un nivell profund.

Si no es pren consciència de la transcendència d’aquesta trobada i de com aquesta pot afectar l’estat emocional dels actors, es corre el risc de patir els efectes nocius que solem detectar tant en professionals com en usuaris dels serveis: manca de motivació, conflictes interns, emocions exacerbades, descontent amb l’atenció rebuda, poca efectivitat, etc.

L’encontre i la responsabilitat amb l’altre que suposa qualsevol acció professional és un acte fonamentalment ètic. I tot i això, quan busquem en l’ètica aplicada possibles respostes o solucions, ens trobem que l’acolliment, el tracte, la relació, l’afectivitat, la responsabilitat amb l’altre han estat qüestions poc tractades.

Amb aquest curs, la Fundació Campus Arnau d’Escala, vol oferir eines per a la millora de l’atenció a les persones dins els centres residencials, concebuts aquests com a organitzacions on es genera un sistema d’interacció contínua entre professionals i residents que comparteixen les seves vivències i comprenen les seves emocions.

Més informació